Definició
1Â Â Moviment alternatiu en dos sentits oposats.
El vaivé del balancÃ.
Quedà vem hipnotitzats pel vaivé de les onades.
2  fig  Successió alternativa d’esdeveniments variats i sovint oposats.
Els vaivens de la polÃtica.
Ens haurem d’acostumar als vaivens del seu humor.
Etimologia
Mot compost amb les formes va i ve, dels verbs anar i venir, respectivament.
Usos
Em desconec i em reconec, com si
Miquel Martà i Pol, Per preservar la veu (Barcelona: Llibres del Mall, 1985)
d’aquest vaivé, tal volta inconscient,
no n’hagués fet, de sempre, el regiment
del meu viure i també del meu morir.Als aparadors, poca varietat: els tÃtols dels llibres es repeteixen, les portades són lluents; els lloms, gruixuts; les contraportades parlen d’assassinats insòlits, d’originals receptes de cuina, de vampirs, d’erotisme sofisticat… Llibres nous, amb pocs mesos al món; difÃcil trobar-ne un amb més de dos anys de vida. Llibres, llibres, més llibres. La remor i el vaivé de la multitud eclipsa la criatura, que només veig de lluny, molt de tant en tant.
Manuel Baixauli, «Els oblidats» (Quadern d’El PaÃs, 22 d’abril del 2014)
Tema de la setmana
Mots compostos amb la conjunció i entremig
Voldria comentar que a mi (Reus i voltants), em sona més com VAIVÈ, amb e oberta… és un modisme o un error?