Definició
1 A l’antiga Roma, comissió o associació de tres persones o triumvirs.
El primer triumvirat, format per Pompeu, Juli Cèsar i Cras.
2 Per extensió, grup de tres persones que comparteixen la direcció d’un estat, d’una organització, etc.
Com que no es posaven d’acord per triar un líder, el partit va designar un triumvirat perquè es fes càrrec de la direcció fins al pròxim congrés.
Etimologia
Del llatí triumviratus, mateix significat, derivat de triumvir, nominatiu reconstruït sobre el genitiu plural trium virum de tres viri, ‘tres barons’, nom donat a uns magistrats romans nomenats per grups de tres per governar.
Usos
No era solament el meu germà el qui pertorbava l’ordre dins el Seminari: ell era membre d’un triumvirat, i si ell tot sol ja era perillós, no vulgueu saber com eren de temibles tots tres formant esbart!
, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 102A la presentació de la revista Sentits, una nova publicació per a tauletes de l’equip que ja publica l’Esguard, escolto amb atenció el xef gironí Jordi Roca, el germà petit del triumvirat que ara mateix s’ha enrocat al capdamunt de l’alta gastronomia mundial.
«Xaixo?» (El Punt Avui, 11 d’octubre del 2013)
Tema de la setmana
Mots tresats