Definició
Expressió que evoca un caminar seguit, deliberat, cap a un punt concret, i també una acció ràpida i decidida.
Avançà amb pas decidit cap al casalot, tris-tras, tris-tras…
Etimologia
D’origen onomatopeic.
Usos
—I vosaltres, què hi foteu, aquí? Au! Fora! A escampar la boira, darrere els altres! Fora! Estic fart de veure-us! A la merda, no vull ningu, fora, he dit!
Josep Albanell, Ventada de morts (Barcelona: La Magrana, 1978), pàg. 30
Els germans Baró s’aixequen i, tris-tras, cap al carrer, sense amoïnar-s’hi gaire. Per fi la taverna queda buida.—Bon dia.
Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana, 2011), pàg. 35
La veu era desconeguda i fresca. Bon dia, bon dia, li vam respondre tots. Havia dit Bon dia amb la «a», com a TV3, com els forasters de Barcelona, i nosaltres dèiem Bon dia amb la «e», com nosaltres mateixos. I tris-tras, tris-tras, com si res, es va separar de sa mare per col·locar-se a la cua de la filera dels grans, darrere de les corpentes de tres galifardeus repetidors.
Tema de la setmana
Onomatopeies
A Vinaròs, el dia de Sant Nicolau els xiquets cantàvem aquesta cançò, així, amb trossos en castellà:
Ja mos han pres lo gall!
Gall i gallina que encontremos
manda el rei que lo matemos.
Tris-tras! A pedrades moriràs!