Definició
Forca de tres dents, usada antigament per a la pesca i per a la caça.
Entre els romans era usada pels gladiadors al circ. Atribut de Neptú i de Posidó, apareix també en les monedes com a símbol de les ciutats marineres gregues i sicilianes.
Etimologia
Del llatí tridens, -ntis, mateix significat, de tri-, prefix per ‘tres’, i dens, dentis, ‘dent’.
Usos
Si algú pensava que les profunditats de l’infern havien de ser el regne de la confusió i l’agitació, i dels dimonis amb tridents atiant flames, ja deu haver comprovat que no és aquesta la visió de Dante. En aquell fons del pou, que és també el fons i el centre abismal de la terra, tot és silenci, quietud, boira i gel.
, introducció al cant XXXIV de la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (Barcelona: Proa, 2000), pàg. 413¿Què havia de fer els diumenges a la vesprada? ¿Quedar-me a la pensió, no la de Piazza Navona, sinó l’altra, que tenia només una cambra d’hostes amb quatre llits a tocar l’un de l’altre, on gràcies a Déu només n’ocupàvem dos, l’un jo i l’altre un extra de Cinecittà barbut especialista en pel·lícules de gladiadors que assajava colps de trident amb la granera, rotava d’all, i roncava sonorament en llargues dormides dominicals?
Joan F. Mira, El desig dels dies (València: Tres i Quatre, 1981), pàg. 23
Tema de la setmana
Hi ha gent que ens diu que a l’hora de triar temes per a ‘Cada dia un mot’ de vegades cerquem 3 (o cinc) peus al gat o anem de 3 qui n’agafa quatre, però vet aquí que en un 3 i no res deixarem de pensar en l’amor de les 3 taronges i arribarem, com aquell qui diu, a la setmana dels 3 dijous (que ben bé podria ser aquesta).
