trellat m

Definició

1  Judici, enteniment per al govern i direcció d’un afer.

La gent que té trellat no fa eixes coses.

2  Raó, fonament lògic, clarícia.

Això que em contes, quin trellat té?

3  Profit, resultat pràctic d’una acció, d’un esforç.

Quin trellat en trauràs, de tot això?

no traure trellat: no tenir sentit

Etimologia

Variant d’entrellat, del llatí trĭchĭla ‘emparrat, teixit de tiges embrancades’, com l’antic i dialectal trellat ‘còpia; raó o fonament lògic; profit d’una acció’.

Usos

  • Un dia li preguntaren sense embuts de banda de qui estava ell, i ell contestà, mirant la punta del cigar i tirant el cap enrere: «No em parleu més, d’eixes foteses! Mentre vosaltres discutiu eixes ximpleries, jo he de fer batans, llins i percals! Poca-soltes! No teniu trellat! Ni progressistes ni moderats!»

    Isabel-Clara Simó, Júlia (Alzira: Bromera, 2003 [1983])
  • Repeteix sempre la mateixa salmòdia. No l’interrompesques o no en trauràs trellat. Has d’esperar que acabe amb totes les pedres del rosari.

    Josep Lozano, Crim de Germania (València: Tres i Quatre, 1984)

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors de ‘Cada dia un mot’. Havíem vist destrellat i entrellat, però ens faltava el trellat originari, mot suggerit per Víctor Iñúrria, de València.

L’escreix

Temes i etiquetes

Un comentari a “trellat”

  1. Ferran-Lluís Naya i Alemany — Pego

    L’etimologia que conec (DCVB) no és la que doneu. No té trellat ni forrellat! Trellat vindria de translatum, copiar, traslladar, fins traduir un text. En origen, traure trellat o fer trellat és copiar, traslladar un text anterior, per açò calia donar-li sentit i significat a un text anterior fosc, sovint notes preses a correcuita, a voltes amb lletres no llegidores, desusades per antigues, estranyes o fins calia passar del llatí al català o a l’inrevés. Fixeu-vos què diu un document del 1373 de Pere III:

    “Com haurets mester libres que nós hajam, fets-nos-ho saber e nós farem-vos-en fer traslats, car ja tenim certs scrivans qui·ns fan trellats d’aquells llibres que és necessari.”

    Un altre de 1436, on al títol en vulgar del document llatí l’escrivà, escrigué:

    “Trellat autentich de la constitucio feta per lo bisbe y Capitol de la seu sobre les fabriques e obres de la seu. 1436.
    Hoc est translatum factum Dertuse tricesima die marcii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo tricesimo sexto superius fi deliter (…)”

    Trellat hi tradueix translatum, i alhora al títol en vulgar dona significat al text llatí a qui desconeixia eixe idioma. Els arxius catalans en van plens de trellats!
    Si és certa esta etimologia, com pareix, entrellat seria la variant o derivada de trellat, un de tants casos en què el valencià conserva l’original (amb un canvi de significat) quan al Principat se li afig un en- davant.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ésser flors i violesempescar-se