Camina plàcida i riallera, immersa en una conversa telefònica que la té ben distreta i enriolada. Les saluda pletòrica amb la mà que li queda lliure i els llança dos petons a l’aire. Porta també un abric i camina altíssima sobre uns talons de saló.
   —Doncs ningú diria que li hagi passat res gaire gros —afegeix l’Eva.
   —Va, Eva, deixa-la en pau. Tranquil·litat i bons aliments —diu la Sara, que ha aixecat la mà per saludar la Lisa i ara torna a tenir-la de cara.

Ester Invernon, Ningú ens va dir que seria fàcil (Barcelona: La Campana, 2023)

Al final conseguirà fer-me perdre la paciència i lo que menos em convé és que el dinar s’acabi com el rosari de l’aurora. No encara. Calma, tranquil·litat i bons aliments. Quan la situació foti un pet com un aglà, vull tenir-ho tot controlat, com fins ara. Tu contesta-li al nano com si no t’estigués trepitjant l’ull de poll i dedica’t només a fer d’avi. No ho espatllis.

Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011), pàg. 51