Del castellà tomate, i aquest, del nàhuatl tomatl; el castellà tomate degué prendre a Catalunya la forma tomàtec i, d’altra banda, el plural tomates, sentit també com un plural català, provocà un singular tomata; aquest darrer, per encreuament amb pataca, variant de patata, donà tomaca, d’on, per encreuament també amb tomàtec, sorgí tomàquet; un altre encreuament invers de tomàtec amb tomaca produí tomàtiga; totes elles, variants comarcals de la mateixa fruita.