Definició
Persona que té per ofici de tenyir matèries tèxtils.
La pel·lÃcula Ju Dou, de Zhang Yimou, estava protagonitzada per una famÃlia de tintorers.
«Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions: els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana (segle XVII)» (vegeu l’entrada tintorer -a de la Gran enciclopèdia catalana).
Etimologia
Derivat de l’antic tintor, del llatà tardà tinctor, -oris, mateix significat. Altres mots de la mateixa famÃlia són tinta, tenyir i tintura.
Usos
Lo bé que per natura ve,
Ausiàs March, «A mi acorda un dictat»
si esdevé en l’home mal,
no porà ser sinó tal
com lo qui pot d’aquell usar,
e la color que·l volrà dar
pendrà com drap de tintorer.
Semblant és lo nostre voler,
que tot quant li porta lo juÃ
anar farà per lo camÃ
d’on pendrà nom de mal o bo.Lluny de la quÃmica analÃtica moderna, les mostres tenyides eren tractades amb à cids i à lcalis, dissoltes en lÃquids diversos i deixades en digestió en temps prèviament determinats, exposades a la llum solar o a les condicions meteorològiques més adverses per avaluar, sovint de manera qualitativa, la resistència (o solidesa) de la tintura. Els procediments de tintura i d’estampació eren complexos i plens de petits detalls que només els mestres tintorers podien governar en la prà ctica quotidiana. La temperatura i concentració dels banys, el temps d’agitació, els rentats i eixugats, etc., constituïen tota una declaració de coneixement tà cit de replicació difÃcil lluny d’unes determinades condicions locals.
Agustà Nieto-Galan, «Secrets, receptes i resistències. L’art de la tintura i la revolució quÃmica» (Mètode, núm. 69, primavera 2011)
Tema de la setmana
Mots que fan cognoms de músics, a cura d’Enric Fornas, rodamotaire convidat de la setmana