Definició
Relatiu o pertanyent a les campanes o al so que fan; que fa el so d’una campana.
Els gots que ens van regalar fan un so tintinabular molt bonic.
Etimologia
Formació culta analògica sobre la base del llatí tintinnabulum, ‘campaneta, esquella’. Altres mots de la mateixa família són tintinabulació, ‘so de campanes o com de repic de campanes’, tintinacle, ‘emblema de les basíliques consistent en una campana col·locada al capdamunt d’un pal’ i tintinàbul.
Usos
La neu cruixia al trepig de les sabates ferrades i, mentre la blancor impol·luta desapareixia de la carretera, únicament el xoc tintinabular dels plats de tropa i de les cantimplores i fiambreres que penjaven dels equipatges trencava aquell silenci de l’albada. Per contrast amb aquell mateix silenci, retrunyien més seques, guturals i temibles les veus de comandament dels soldats que, amb l’uniforme verdós de l’exèrcit alemany, el fusell despenjat i el dit al gallet, acordonaven aquella massa de presoners.
Joaquim Amat-Piniella, K.L. Reich (Barcelona: Club Editor, 2013 [1963])
Tema de la setmana
Mots campaners
Apa com us heu passat amb el mot d’avui, l’heu feta de l’alçada d’un campanar!