La soprano lleugera, també anomenada soprano coloratura, és la que abasta les notes més agudes de la tessitura de la soprano. És una veu més aviat petita i no gaire potent, però, com el seu mateix nom defineix, és la més lleugera i àgil de totes, cosa que la converteix en la més adequada per al cant ornamentat, i per lluir en les floritures de tota mena que han escrit determinats compositors.

Marcel Gorgori i Roger Alier, Paraula d’òpera. Els termes imprescindibles per a gaudir de l’òpera (Barcelona: Pòrtic, 2003)