Definició
Massa de magre de porc capolat i pastat amb ou batut, pa arremullat amb llet, jolivert, pinyons, escorfa de llima ratllada, canella, sal i, si cal per a fer-ho una mica més compacte, pa ratllat (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, pàg. 740). Se’n diuen tarongetes perquè tenen, aproximadament, la forma i la grandària d’una taronja petita. És una paraula usada sobretot al migjorn valencià.
També: facedura, pilota
Etimologia
Diminutiu de taronja, fruit del taronger, de l’àrab tųrųnǧa, mateix significat, d’origen indopèrsic.
Usos
Passen bones festes,
Cançó alcoiana de primeries del segle XX arreplegada per Josep Garcia Llopis a Revoltim (1983)
festes de Nadal;
bones tarongetes
i un conill ben gran.Aquests descendents de moriscs eren plens d’esperits que es dedicaren a trencar llumins per fer creus damunt la sang fresca dels conills i dels pollastres perquè havia de quallar abans de ser menjada. Dins la paella, la fregien amb ceba o pastaven la sang espessa en les tarongetes o pilotes de l’olla.
Joan-Carles Martí i Casanova, El països del tallamar (Palma: Documenta Balear, 2013)
Tema de la setmana
Mots nadalencs per anar calfant l’ambient
A Novelda (Valls del Vinalopó) diem “facegures” (derivat de farcidura) a les tarongetes o pilotes
A casa sempre les hem conegudes com les pilotes. M’agrada el mot de tarongetes