Del menjador se sentien les veus de la televisió que deien que hi havia una gentada al carrer mirant de protegir el parlament i la torre de comunicacions. La gent, desarmada, contra els tancs. Només amb la seva presència, tossuda, contra els tancs. Com es fa, això?

Bel Olid, Vents més salvatges (Barcelona: Empúries, 2016)

El caporal Giorla va intuir que la part més feble dels tancs era la panxa, l’única zona sense blindatge. I un dia va romandre dempeus, impàvid, davant un marge on, quan els tancs franquistes que venien cap a nosaltres el creuaven, durant un parell de segons oferien respecte al sòl un angle d’uns quaranta-cinc graus. El «cabo» Giorla va esperar que el gros vehicle que s’atansava s’aixequés i, amatent, va llançar una granada de mà sota el monstre i seguidament, en una fracció de segon, es va ajaçar a terra. El carro de combat, tocat de ple en la part no protegida, afeblida pels tubs de sortida de gasos del motor, els mecanismes de transmissió i les obertures de ventilació, va saltar enlaire esmicolat, entre una bola de flames que augmentava de mesura sorollosament, mentre s’hi afegien les del dipòsit de combustible i els projectils del canó i de les metralladores.

Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990)