Definició
Objecte al qual s’atribueix un poder màgic capaç de guarir o de beneficiar la persona que el porta o el posseeix.
Va donar-me un penjoll com a talismà per tenir sort a l’examen.
També s’usa en sentit figurat: La bellesa, la joventut, la riquesa, són un gran talismà.
Etimologia
Del francès talisman, i aquest, del persa tilismât, plural de tilism, mateix significat, que provenia del grec télesma, ‘cerimònia religiosa; amulet’, derivat de teléo, ‘complir; fer un sacrifici’.
Usos
Sigues fidel
a les petites coses;
no t’és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l’incert, boirós camí
d’aquesta a l’altra vora.Caduques flors al prat,
Joan Vinyoli, «Cap a les deus», dins Les hores retrobades (1951)
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t’obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.
Indesxifrables són
els signes que il·luminen;
el cant humil, però,
sovint els interpreta.Amics que aneu, germans de passió,
Ar-Russafí, «Nostàlgia», versió de Josep Piera, al disc Xarq al-Andalus, d’Al Tall i Muluk el Hwa (1985)
porteu el meu trist cor a la pàtria llunyana,
València, de la qual guarde el nom,
talismà de la pena, el meu cor tan distant.
Com amnistiats d’un exili us veig
quan en arribar allí direu a tots
la pena d’un nostàlgic que pateix.
Com n’heu fet comiat sense besades
a les sandàlies que han de xafar
el meu pont de Maan, a la Russafa!
Tema de la setmana
Miscel·lània poètica