En la majoria d’anàlisis polítiques, el tema de les generacions acostuma a resultar força incòmode. Quan es fa referència a la qüestió concreta del relleu generacional, la cosa pot arribar a transformar-se en un veritable tema tabú que suscita crispacions de tota mena. La raó és ben senzilla: a Catalunya, i també a la resta d’Europa, existeix un innegable tap generacional que, pel que sembla, només resoldrà allò que a la tardor del 1975 es coneixia amb la sinistra expressió «el hecho biológico inevitable».

Ferran Sáez Mateu, «La qüestió generacional» (Avui, 18 de setembre del 2003)

Tradicionalment, el personal mèdic no ha estat format per parlar de la mort amb els pacients. La mort ha estat un tabú, es mentia als malalts i, d’alguna manera, es robava a aquesta gent un període de la seva vida per preparar-ne la sortida. Penso que és indispensable que s’ensenyi als futurs metges que la mort és tan natural com el naixement. Cal parlar-ne amb el principal interessat i amb els seus pròxims perquè, ells també, es puguin preparar.

Jerôme Sobel entrevistat per Jordi Tejel, «A molts, saber que hi som els ajuda a viure» (El Temps, 28 de desembre del 2004)