Definició
Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum.
Va ficar el cap a la xemeneia i quan el tragué el tenia tot ple de sutge.
També: sutja
Usos
Aleshores s’adonà que havia caigut sutge de la xemeneia: damunt de la cendra hi havia una muntanyola de pols negra.
Mercè Rodoreda, «Un home sol», Tots els contes (Barcelona: Edicions 62, 1979), pàg. 59«No tires paperets a la llar que abotaràs foc a la sutja.» Aquesta frase me la va dir ma mare quan jo era molt menut un dia que, coses de xiquets, m’entretenia tirant trossets de paper al foc de la llar de casa. No li vaig fer cas i es va encendre la sutja que hi havia apegada a la part interior de la ximenera. Jo només tenia tres o quatre anys, però encara em recorde de com bramava el foc; era paorós. Mon pare, el meu oncle i el meu avi varen pujar a la teulada i amb sacs banyats varen tapar la ximenera, amb la qual cosa sufocaren l’incendi.
Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció (1997)
També: estalzí, estalzim, estatgí, estatgim
Estalzim, estatgí, sutja i follí
http://rodamots.cat/escreix/estalzim-estatgi-sutja-i-folli/
sutge: aquí diem estutgi, mascarat amb estutgi
A València, sempre hem dit sutja