Definició
Ara mateix, ara fa poc; no fa gaire temps.
Suara ha telefonat la teva dona.
No l’és pas, l’Ambròs, aquell que ha passat suara.
Etimologia
Compost del català antic sus, ‘amunt, damunt’, llatí vulgar susum, reducció del llatí sursum, ‘cap amunt’, i ara, existent ja en català antic en la forma susara.
Usos
—On és el gat?
Josep Carner, «El gat de la princeseta», dins El cavall encantat i altres contes (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1978), pàg. 52
—Seu a la banda solellada de la tanca del jardí, tot espiant les papallones. Només fa que miolar una mica, i la papallona se li fica a la boca. Se n’hi ha ficat una de verda, se n’hi ha ficat una de blava; i una de rosa amb puntes d’or, suara s’hi ficava.Tot just acabada la pregària, un pesat entorpiment li envaeix els membres, els seus pits delicats comencen a ser envoltats per una fina escorça, els seus cabells creixen transformant-se en fulles, els seus braços en branques; els peus, suara tan àgils, queden fixats a terra, convertits en arrels immòbils, el seu cap esdevé una copa d’arbre. Només queda de Dafne la seva bellesa resplendent.
Ovidi, Les metamorfosis (Barcelona: La Magrana, 1994), traducció de Ferran Aguilera
Tema de la setmana
Adverbis. El d’avui és un suggeriment de Manel Pont, de Salt (Gironès).
Potser siga sinònim d’adés, més emprat en valencià
En conversa real no l’he escoltada mai.La conec gràcies a eixos heroís de la postguerra que mantingueren viva la llengua escrita.Aprofite per retre’ls el meu modest homenatge.Beatriu Civera, Nicolau Primitiu,Maria Ibars, Mascarell i Gosp…
Jo l’havia sentida de petita, la mare i l’àvia la feien servir.
No l’he sentida mai de ningú més, però em va quedar gravada.
La meva àvia que era de la zona de Susqueda, la feia servir molt, però hi posava la preposició “a” al davant: “Ho ha fet a suara”.