Definició
Estat actual de les coses, situació en què es troben. En llatí significa ‘en l’estat en què’.
Els israelians volen mantenir l’statu quo de Jerusalem a l’hora de negociar amb els palestins.
Aquell referèndum posava en qüestió l’statu quo polític del país.
L’expressió originària
«Aquesta expressió era originàriament més extensa: statu quo ante bellum (‘en l’estat en què les coses estaven abans de la guerra’). Es tracta d’un llatinisme de l’àmbit de la diplomàcia que fa referència als casos en què després d’una contesa bèl·lica no hi ha guany de territori o de cap altre dret per part de cap dels bàndols que hi han participat. És el cas, per exemple, de la guerra de les Malvines (1982), entre l’Argentina i el Regne Unit, que va acabar amb les coses igual com estaven abans de començar, és a dir, statu quo ante bellum.»
Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals, 100 llatinismes més vius que mai (Valls: Cossetània, 2014), pàg. 184
Usos
Hi ha una certa tendència a pensar que (totes) les propostes sobiranistes responen a una estratègia radical. Per descomptat que hi ha una part de raó, en aquest plantejament. És radical voler que canviï l’estat de les coses i ho és, certament, el trencament de l’statu quo vigent a favor d’una nova realitat en la qual intervé no pas la contundència de la llei, sinó l’esforç polític cohesionat d’un poble.
Josep M. Fonalleras, «Gent normal» (El Punt Avui, 14 de febrer del 2014)Per a les institucions espanyoles, les autopistes de peatge s’han convertit en una font d’estalvi de despeses i d’extracció de rendes fiscals. Com que els peatges afecten amb gran intensitat una minoria de la població d’Espanya, no hi ha gaire interès a canviar l’statu quo. Per què homogeneïtzar el sistema de finançament d’autopistes a Espanya? L’actual té moltíssims guanyadors, i els perdedors estan acostumats a pagar.
Germà Bel, Anatomia d’un desengany (Barcelona: Destino, 2013)
Tema de la setmana
Expressions llatines
Si ho entenc bé, sembla que en Magí Camps no ha sentit mai pronunciar correctament “statu quo”, carregant l’accent en la “o” final.
Jo ho ho dic de cap altra manera, “statu quó”, i quan ho sento amb l’accent sobre la “u” hi trobo una cosa estranya. anormal. Perquè la pronunciació correcta és la mateixa que, en català, donem en altres combinacions en què apareix el diftong “quo”: quocient, aquós, quòrum, quota…