sòmines adj i m i f

Definició

Enze, adormit, encantat, mancat d’agilitat mental.

El noi que fa els encàrrecs és un sòmines: no n’encerta ni una!

Etimologia

D’origen incert, possible alteració d’un mot modern, sòmies, abreviació de somiatruites.

Usos

  • He conegut molt poca gent de l’edat de l'[Avel·lí] Artís que m’infongués, alhora, coneixement, vitalitat i cultura. Entre tants sòmines que ens volten, amb cara de capellà atrotinat, conèixer l’Artís Gener, en Tísner, m’ha desvetllat una inexcusable xafarderia per la seva vida i miracles.

    Montserrat Roig, «Avel·lí Artís Gener: prohibida la fossilització» (Serra d’Or, febrer del 1971)
  • Com he pogut estar tan cec… Jo creia que les teves paraules amistoses eren alguna cosa més… Maleït Christian! I havia de ser un sòmines més gran! Aquest ja deu acabar el batxillerat aquest curs. A les noies us agraden els més grans.

    Maria Carme Roca, Foc al cor (Barcelona: Cadí, 2000), pàg. 51

Tema de la setmana

Insults

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cul d’ollabrètol -a