Definició
Despreniment de terra, pedres o roques del lloc (marge, paret, mur, etc.) al qual pertanyen.
Quan cauen estes pluges tan fortes sempre hi han moltes solsides i en acabant s’han de reparar els màrgens.
Etimologia
De solsir-se (ensulsiar-se), probablement d’una alteració d’un radical sossi-, del llatí subsidere, ‘engolir-se, ensorrar-se’, amb influx de sòl i sumir-se.
Usos
El poble de La Estrella, a Terol, molt prop del Maestrat, també va patir una esllavissada, mentre que algunes altres anècdotes, com el piló de Cotes, prop d’Algemesí, ens indiquen l’existència d’un antic poble del qual no queda res. D’altra banda, Llombai, nucli de la Vall de Gallinera, a la Marina Alta, també va ser deshabitat per les solsides de la muntanya veïna, que cauen directament al municipi.
Agustí Hernández Dolç, «La memòria de l’abandonament. Abandonament i reocupació als pobles i llogarets de l’interior valencià» (Mètode, núm. 42, estiu 2004)La terra canvia de lloc, hi ha grans esllavissades o solsides, i tot ens ho mirem com un gran prodigi o traïció de la natura: per què l’aigua ens fa això a nosaltres? I per què el foc ens crema els boscos? I per què hi ha tanta terra erma i perduda, i tanta brossa seca que ara amb una mica de pluja té una verdor trista?
Joan F. Mira, «La tardor d’enguany», dins Cap d’any a Houston, Texas (València: Tres i Quatre, 1998), pàg. 29
Tema de la setmana
Mots extrets del diccionari Valencià en perill d’extinció, d’Eugeni S. Reig