Definició
Compra o venda de coses sagrades (grà cia, sagraments, cà rrecs eclesià stics, etc.) en canvi d’un preu temporal (diners, presents o altres avantatges, com protecció, recomanació, etc).
Etimologia
Del baix llatà eclesià stic simonia, del nom de Simó el Mag, personatge dels Actes dels Apòstols (8, 9-25) que gosà d’oferir diners als apòstols a canvi de rebre el poder de conferir l’Esperit Sant per la imposició de mans.
Usos
Simó era un mag de Samà ria que, havent sabut que els apòstols Pere i Joan feien miracles, els va proposar que li vengueren el secret d’aquella mà gia sobrenatural: d’acà que el nom de simonia s’aplique als qui venen o compren, per diners, els béns espirituals o eclesià stics.
, nota a l’edició de la Divina Comèdia de Dante Alighieri (Barcelona: Proa, 2000), pà g. 233Pocs dies abans de celebrar aquell primer aniversari [del pontificat] el meu cosà Francesc m’havia informat d’un sermó de Savonarola on el frare contava somnis d’anunci d’Apocalipsi, deia: aquest papa que ha comprat la tiara amb pecat de simonia és ell mateix l’inici del gran cà stig de Déu, he vist la mà del Senyor armada amb una espasa i he escoltat la veu divina que m’anunciava la destrucció del món, deia he vist caure del cel núvols de foc i una pluja espessa d’espases, ben prest deixareu de cantar i dansar i vindrà la guerra, la pesta i la fam, això afirmava que li havia mostrat Déu en un somni, hauria d’haver-me preocupat saber que a Florència un frare de nas de voltor i galtes xuplades pensava en mi quan predicava aquestes visions d’il·luminat però vaig decidir que més valia riure-se’n.
Joan F. Mira, Borja papa (València: Tres i Quatre, 1996), pà g. 176-177
Tema de la setmana
Epònims