Definició
Exclamació que s’empra, d’una manera enèrgica, autorità ria, per a expressar que donem per acabat allò que s’està fent o dient.
Au, s’ha acabat el cafetÃ! Cadascú a sa casa i demà serà un altre dia. I acà no ha passat res. Ho teniu clar?
Senyores i senyors, s’ha acabat el cafetÃ! Qui en vullga més que torne la setmana que ve.
Dues expressions equivalents són s’ha acabat el bròquil, i santes pasqües!
«Un cafetà era (dic era perquè ara ja no en queden) un establiment modest en el qual es servien cafés i altres begudes i a on la gent humil anava a passar l’estona mentres xarrava i es prenia alguna cosa. Dir s’ha acabat el cafetà és equivalent a dir s’ha acabat la diversió, l’esbargiment, el descans, és a dir, allò que és bo» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, 2015).
Usos
El segle XX té una cosa particular, i és que tot allò que s’havia d’inventar o reinventar, o refer o fer de nou, es fa en quinze o vint anys, entre 1905 o 1910 i 1925, més o menys. Després, s’ha acabat el cafetÃ. Entre l’any 1905, quan el senyor Einstein formula la teoria de la relativitat, i l’any vint i pocs, apareixen tots els canvis que modificaran el món: la revolució en fÃsica i en cosmologia, la revolució en ciències socials, la revolució en història (amb les escoles franceses), la revolució en filologia (la lingüÃstica estructural), les avantguardes artÃstiques, la música…
Joan F. Mira en conversa amb Pere Antoni Pons a La vida, el temps, el món (Publicacions de la Universitat de València, 2009), pà g. 322
Tema de la setmana
Mots i passatges de Joan F. Mira, que aquesta setmana ha fet 80 anys
… i els torrons.