Definició
Haver arribat una cosa, una situació, una acció, un afer, etc., a un extrem que sobrepassa per complet tot allò que és raonable i, per consegüent, ser totalment inadmissible; ser el súmmum, ser una cosa intolerable.
No li donaven faena i no l’informaven de res, però és que varen arribar a l’extrem —i això ja va ser cap de caps— de posar-li la taula en el corredor i llevar-li el telèfon. Al remat se’n va anar de l’empresa, que és el que volien.
Usos
Aquella temporada és que va ser cap de caps! Tots els del poble sabien de quin peu coixejava ell; però, Déu del cel, és que anava de pitjor a pitjor! Aquell juliol s’alçava a les dotze, menjava un mos de pa i companatge i se n’anava dret a la plaça i no hi feia rotle amb ningú, perquè no volia esmerçar forces ni saliva parlant…
Enric Valor, «Don Joan de la Panarra», dins Rondalles valencianes 8 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 9Quina boca d’apòstol, la del fill del soterrador! Allò fou cap de caps. A l’eixir de l’església, es sentia pels carrers una tabola animadíssima, en la qual dominaven les exclamacions de moltes feligreses que deien:
Enric Valor, «El pollastre de festes», dins Rondalles valencianes 7 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 130
—Ai, Senyor! Tan tranquil·les com estàvem… i fes-te compte que podem topar-nos-el, el dimoni, per un cantó o altre.
Tema de la setmana
Paraules i expressions amb ‘cap’
