Definició
1 Senyal que resta en una roba, un paper, etc., que, estant plegat, ha estat sotmès a una pressió; senyal anàleg a la pell.
M’hauré de planxar els pantalons perquè estan plens de sécs.
2 Solc que deixa en una cosa una corda, un filferro, etc., que l’ha estreta o hi ha fregat.
Séc de la cama: la part davantera de la cama, sobre mateix de l’aresta anterior de la tíbia, canyella.
Va donar-li una puntada de peu al séc de la cama.
Etimologia
De segar, del llatí secare, ‘tallar’. Altres mots de la mateixa família són dissecar, insecte, secció i segment.
Usos
Trec el paquet de la bossa, on hi havia anat a parar per la llei del «si de cas».
Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: RBA La Magrana, 2011), pàg. 109
—Bé, fumar, fumar… Només quan estic mig així, com al casament, te’n recordes?
—Ei, sí. Doncs va, jo també faré una malesa, ara que no ens veu ningú.
I riu, i quan riu, al voltant dels ulls se li marquen uns sécs que encara em sorprenen.Són quarts de vuit del vespre, però, fora, la nit és una gola de llop harmònica amb un calendari que avui marca el darrer dissabte de novembre. Fa una estona que hem arribat de posar el pessebre al cap de Boumort i els més primerencs s’han dutxat, han mudat muda i camisa, i ara fan temps, esperant l’hora de sopar, amb el rau-rau d’una gana esmolada de tot un dia de caminar. Ma germana entreté l’espera netejant el trau del séc de la cama —una taca de sang negra i una mica de blau— que m’he fet baixant, quan he caigut al darrer tram de la canal. Era boca de fosc, dúiem els frontals encesos, però a estones no acabàvem de veure clar on posàvem els peus.
Isidor Cònsul, Tractat de geografia (Barcelona: Empúries, 2008), pàg. 138
Tema de la setmana
Diacrítics en perill d’extinció