També m’engavanya molt anar a cal sastre. Hi vaig anar de jove. A Palafrugell hi ha hagut sempre molt bons sastres. Hi ha hagut, com a tot arreu, sastres, sastrets i sastrinyols. És natural. És un ofici molt delicat. Immediatament després de la guerra civil —època extremament magra— la realitat personal m’obligà a posar-me d’acord amb les circumstàncies i vaig espaiar molt la visita als sastres. Amb això alguns amics i familiars descobriren que jo tenia un físic admirablement ben construït per a portar la seva roba i volgueren veure l’efecte que feia portada amb discreció i coneixements per un altre.

Josep Pla, Notes disperses (Barcelona: Destino, 1969)

El «Frare» es va prendre la molèstia i una feinada a confeccionar-me el vestit de primera comunió, de mariner, amb pitet. Dintre la seva temperatura emocional de zero absolut, s’hi va engrescar. Consultava patrons adequats, perquè el sastrinyoli, més que econòmic, no calgués.

Salvador Espriu, El doctor Rip (1931)