Definició
Dansa popular catalana que ballen un nombre indeterminat de balladors agafats per les mans formant una rodona; música d’aquesta dansa.
«La sardana és la dansa més bella | de totes les danses que es fan i es desfan», fan uns coneguts versos de Joan Maragall.
Etimologia
D’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
Usos
No cal ésser català per a trobar que entre totes les danses que es fan i es desfan, la sardana és una dansa molt bella. Però hi ha sardana i sardana. ¿La recordeu aquella sardana sentida a entrada de fosc, un dia dolç d’hivern, la recordeu, un dia que us crèieu presoner de la soledat i donàveu un tomb fora poble, la recordeu la veu d’or i d’aram arribant extenuada al cim del turó, prou clara tanmateix, per dir-vos que Catalunya no us deixava sol? ¿La recordeu, sobretot, aquella sardana ballada a la platja una nit de juny, ballada a la platja quan teníeu vint anys, portant a la vostra mà dreta el pes d’una altra mà, la vostra mà dreta inviolable, tocant la il·lusió amb la punta dels dits?
Eugeni Xammar, «Secrets de la sardana», dins Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar, de Quim Torra i Pla (Barcelona: Símbol, 2008), pàg. 192I, a mi, m’estranyaria molt que la sardana no fos un ball rodó que festejava el solstici de Sant Joan —el Nadal d’estiu— al voltant d’una foguera, en nit estrellada del segar-batre, com encara es fa avui en diverses localitats catalanes, i com canta Mistral en Mirèio. Ferran Soldevila no troba convincent un text del segle XVII que parla del «ball endimoniat de cerdanes»; però hem de creure en una sardana esbojarrada quan —en la primera cita que tenim del mot sardana— el 1552 el Consell d’Olot demanava als oficials del rei: «ques prohivesca lo ball de la sardana i altres balls desonests». El 1786 el baró de Maldà hi veia «les dones saltant com cabres».
Rodolf Llorens, Com han estat i com som els catalans (Barcelona: Pòrtic, 2009 [1968]), pàg. 41
Tema de la setmana
Dijous celebrem el 200 aniversari del naixement de Pep Ventura, músic i compositor que consolidà la sardana llarga i visionari de la cobla moderna. I ens hem dit: ¿per què no repassem alguns mots relacionats amb la sardana?
Tinc entès que l’origen del mot i de la dansa estaria relacionat amb el sirtaki grec.
“Molt s’ha discutit l’origen d’aquest mot, però fins ara ningú no ha pensat de superar l’àmbit de les llengües llatines. Creiem que prové del nom eslau tsar, que significa «rei, emperador». La tsardana és la dansa «noble» (cf.: Maragall) que ballaven els tsars de Bulgària, i després de Rússia. Observeu que tenim altres mots reveladors de l’afecció d’aquells reis pel ball, com dan-tsar, dan-tsarina. En tot cas, hi ha una altra hipòtesi que confirma la procedència no llatina del mot «sardana»: de csarda, la dansa hongaresa, que no indicaria un origen noble com la tsardana, sinó popular, com la csardana.“
—Josep Maria Espinàs, Diccionari català de falses etimologies (1984): «sardana»
Llegint tot això referent a la sardana, em fa recordar tantes i tantes sardanes de música meravellosa que els ulls s’humitegen inevitablement.