Definició
1 Consell dels jueus que tenia la suprema autoritat religiosa, amb atribucions judicials i polítiques, actiu des del segle IV aC fins a l’inici del segle V dC.
2 En sentit figurat, elit que es reuneix per a pontificar en algun assumpte, la decisió del qual sol ser inapel·lable i sovint d’obscures intencions (accepció derivada de la visió neotestamentària del sanedrí jueu en l’època de Jesús).
Etimologia
De l’hebreu rabínic sanhedrin, del grec synédrion [συνέδριον], ‘assemblea’, de syn, ‘amb’, i édra, ‘seient’.
Usos
És un país tímid, castigat, insegur. Catalunya ha jugat aquest joc perquè alhora controlava el mainstream cultural, polític i econòmic. En certa manera, dir-ne català de tothom era una manera de cridar-los a participar. Però per accedir al sanedrí del poder real calia ser català de debò —per llengua, per cultura o per estirp.
Patrícia Gabancho, El preu de ser catalans (Barcelona: Meteora, 2007), pàg. 79L’any 1973 Raimon va publicar a la col·lecció Cinc d’Oros, dirigida per Xavier Folch, l’antologia Poemes i cançons, amb una portada d’Antoni Tàpies i un pròleg de l’inefable Manolo Sacristán, que ja hem vist que era l’encarregat de beneir ideològicament les noves incorporacions al sanedrí cultural de Catalunya.
Agustí Pons, Temps indòcils (Manresa/Barcelona: Angle, 2007), pàg. 122
Tema de la setmana
Mots d’origen hebreu