El drama shakesperià exigeix l’atenció de l’espectador sencer, en la hilaritat i en el dolor, amb la ment i els sentits. Els comentaris irònics, o francament caricaturescos, que de tant en tant salpebren l’acció permeten que l’espectador contrapose punts de vista molt diversos que matisaran i enriquiran el seu judici sobre la successió dels fets. De tota l’obra de Shakespeare, potser siga el bufó del rei Lear l’expressió més punyent i subtil d’eixa discordant veu reveladora. El que aprenem de la debilitat oculta del poder, només ens ho pot dir ell.

Enric Sòria, L’espill de Janus. Notes sobre literatura catalana (Barcelona: Proa, 2000), pàg. 31

L’asturià va sortir a pista sense haver-lo pogut provar, l’equip li va dissenyar una estratègia agosarada —aturar-se tot just a la primera volta a canviar rodes— i ell va fer la resta. Amb un pilotatge al límit i uns avançaments valents en la frenada de la xicana del port va salpebrar l’inici del gran premi. En només 28 voltes, Alonso va pujar des del 24è lloc fins al 6è en què va acabar, després que els comissaris esportius penalitzessin Michael Schumacher per una maniobra considerada no reglamentària sobre el pilot de Ferrari a pocs metres de la línia de meta.

J. Casanovas, «Festa grossa per a Webber» (El 9, 17 de maig del 2010)