Definició
Recipient de poca fondària, de gran diàmetre, generalment de forma circular, que en el seu origen s’emprava per a llavar-se la cara i les mans, i que ara té diversos usos domèstics i higiènics.
Agafà una safa amb aigua freda i un drap net que humitejava de tant en tant per posar-lo damunt el front del malalt.
S’usa sobretot en valencià i a Eivissa; en altres bandes en diem rentamans, gibrella, ribella, palangana…
Etimologia
De l’àrab sàhfa, ‘escudella, plata fonda’.
Usos
Llavors entrà l’àvia; portava una safa amb aigua tèbia i cotó en pèl, i es va ajupir entre les seues cames i li va anar rentant la sang, mentre li deia que no passava res, que allò era normal, que era la naturalesa de les dones, que la sang li vindria cada lluna i només calia que tingués molt de compte amb els xicots, perquè s’havia fet una dona i d’ara endavant ja podia ser mare. No que ho hagués de ser, que era molt jove, encara. Però poder, podia. Només calia que anàs amb molt de mirament.
Raquel Ricart, Les ratlles de la vida (València: Tres i Quatre, 2010)Volia que m’expliqués més, que em contés altres viatges.
Paco Esteve i Beneito, Si ha nevat (Alzira: Bromera, 2016)
—No sé si ho acabe d’entendre, tio.
—És que no s’ha d’entendre, jo tampoc ho entenc. És així i prou.
A partir d’aquell dia vaig aprendre a respectar els seus silencis. Quan el trobava assegut al racó del foc, recolzat al gaiato, els ulls tancats, els peus en una safa d’aigua d’aquella font seua, m’adonava que era millor deixar-lo gaudir dels seus viatges que no importunar-lo amb les meues anotacions.