Definició
Considerar detingudament una cosa, pensar-la i repensar-la amb calma.
Encara no m’he decidit: deixa’m rumiar una estona.
Em va demanar que respongués de seguida, sense donar-me temps de rumiar els pros i els contres.
Etimologia
Del llatí rumigare, ‘remugar’ (derivat de ruma, ‘primer estómac dels remugants’), que en català prengué el sentit específic de ‘pensar reiteradament una cosa’, com mastega repetidament un animal remugant.
Usos
De rumiar ja no rumiem gaire. Ara de tant en tant pensem, si estem molt i molt amoïnats reflexionem, i si volem fer l’interessant cavil·lem: totes són (in)activitats que no volen pressa. Però rumiar, a més a més, no vol fums. Rumiar és una dedicació modesta, quotidiana, banal i tot, si vols, i per tant incompatible amb la dictadura de la imatge.
Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Labutxaca, 2009)Mira que en fot d’anys que no fumo, però ara m’aniria la mar de bé tenir un cigarro als dits per entretenir-me, encara que només fos per mirar com s’enlaira el fum. No ho sé, algo per matar el temps. Ja no sé què més fotre. Tinc la maleta feta i tot lo demés a punt. Espera i aguarda fins que em vinguin a recollir. A la millor es presenten a les quinientes i jo aquí, sense fotre res. Rumia que rumiaràs, pensant en tot lo que m’ha passat i en tot lo que ha de venir. Com si comencés una nova vida.
Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011)
Tema de la setmana
Hem rumiat de valent per trobar els mots d’aquesta setmana, però la que ve us tocarà rumiar a vosaltres per endevinar quin serà el tema. (El mot d’avui és un suggeriment de Mireia Valverde, de Torredembarra, Tarragonès.)