Definició
1 Llançar un líquid de manera que caigui dividit en gotes, una quantitat de grans, etc., de manera que caiguin disseminats sobre algú o alguna cosa.
Ruixar les plantes amb l’aspersor.
Em van ruixar la cara amb colònia.
2 Mullar, banyar, quelcom tirant-hi a sobre un doll d’aigua.
També: arruixar
Etimologia
Del llatí vulgar roscidare, derivat de roscidus, ‘ple de rosada, humit, mullat’, derivat també de ros, roris, ‘rosada’.
Usos
La Marieta es fregava els costats amb les mans ensabonades. «No enraonis tant i ruixa’m!». L’Olívia començà a ruixar-la i totes esclataren a riure. Després la Miquela es ficà al cossi tapant-se els pits amb les mans. «Per ser tant joveneta, vas molt carregada», li digué l’Esperança; i la Miquela es tornà vermella fins a les orelles. «Gira’t d’esquena; el davant ja el tens net». La Miquela, d’esquena al sol, féu un xiscle: l’Olívia l’havia ruixada sense avisar-la i l’aigua ja sortia freda.
Mercè Rodoreda, Mirall trencat (Barcelona: Club Editor, 1974)Després portava el pa raqqa en una gran plata de vímet. Era un pa prim com un paper i rodó, d’uns cinquanta centímetres de diàmetre. Es guardava sec durant setmanes, i fins i tot mesos, en contenidors cilíndrics fets d’adob. S’hi apilava estès o doblegat en forma de triangle. A l’hora de menjar-se’l, es cobria durant uns minuts amb un drap humit, o es ruixava directament amb una mica d’aigua, i es tornava tou com acabat de fer.
Pius Alibek, Arrels nòmades (Barcelona: La Campana, 2010)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb l’aigua
Sobre “ruixar” voldria dir-vos que entre l’ex-jovent (gent que ara té entre 30 molts i 50 anys) de la Bisbal d’Empordà i comarca, “ruixar” també volia dir col·loquialment el mateix que “anar-se’n de l’olla” (que no se si s’accepta o encara es diu, també). Em sembla que els joves segueixen fent-ho servir en aquest sentit.
Val a dir que l’expressió crec que sortiria de la Geganta, la Rigoberta (al poble la colla gegantera té una considerable influència), que “ruixa” aigua per un pit i així fa riure el públic i jugar a la mainada.
Del fet de ruixar en el sentit d’esquitxar-se amb aigua, a Palafrugell ens “xarbotem”.
És correcte el que comentes sobre la paraula ruixar, només dir que s’utilitza en aquest sentit “d’anar-se’n de l’olla” des dels inicis de la colla de geganters. Ho dèiem en lloc de dir…..”aquell vessa” o “aquell perd oli”…..però en excés, (No vessa…Ruixa!!!!). Va ser llavors quan es va decidir que la geganta Rigoberta ruixés aigua pel pit (no a l’inrevés).