Tot és una qüestió d’equilibri, que el bon gust ha de saber controlar. Però el rubato és, per ell sol, un procediment d’expressió tan natural que es podria dir que la música és, fins a un cert punt, un rubato continu. Succeeix la mateixa cosa quan parlem: ¿quantes vegades, sense ni tan sols adonar-nos-en, avancem o retardem el ritme de les nostres paraules a fi que siguin més expressives?

al llibre de Josep M. Corredor, Converses amb (records i opinions d’un músic) (Barcelona: Selecta, 1967), pàg. 320