rossí m

Definició

1  Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que els de tir i més vigorós que els de sella, que servia per a la caça i per a la guerra i solia ésser cavalcat pels escuders.

2  Cavall de treball, especialment de mala mena, vell, dolent.

Arrancada de cavall, parada de rossí.

Etimologia

De ròssa, ‘animal de peu rodó, generalment el que és dolent, vell i flac’, d’origen incert, potser d’una base rottia, probablement del germànic occidental comú rôtjan, ‘podrir-se’. Altres mots que tenen el mateix origen etimològic són rossegar, arrossegar, ròssec i rossolar.

Usos

  • Les alqueries pobres. L’enterrament. Les sendes.
    El sol pegant de ple en la creu. El taüt.
    El llatí del rector i la remor de l’aigua
    i la remor que feia la brisa en els canyars.
    I les parres que feia l’aigua en entrar als camps,
    unes parres de troncs de cristall que es vessaven,
    que creixien, per terra, palpitant en besllums.
    I el rossí, renillant. I aquella olor del fem,
    la noble olor del fem dels estables, el fem,
    el fem en un muntó. I aquella olor del fem:
    una olor que tinc ganes d’anomenar il·lustre.
    Tinc ganes, unes ganes horribles, d’olorar
    això: el fem dels estables amuntegat en un
    camp d’aquells que recorde de sobte a Beniferri.

    Vicent Andrés Estellés, Coral romput (1957), dins La clau que obri tots els panys, Obra completa 6 (València: Tres i Quatre, 1981)
  • A Sueca, el transport hi depenia de les haques: els cavalls forçuts i agrícoles. Així els anomenaven sempre. Ningú no hauria tingut la fantasia de dir-los cavalls. Només si eren especialment altes i llustroses, les haques mereixien el nom de rossins. No cal dir que l’any 36, d’automòbils a Sueca n’hi havia poquíssims i, a banda del ferrocarril, el modern maquinisme només hi havia popularitzat la bicicleta i la màquina de cosir. L’àmbit sonor del poble devia molt a la remor dels carros que el transitaven. De matí i al migdia, a la vesprada i al vespre, se sentien tothora les rodes moldre l’empedrat i els colps breus, mesclats, de les ferradures. El llaurador que posseïa un rossí ben plantat, pacient i majestuós, era un home respectat.

    Víctor Labrado, La guerra de quatre (Alzira: Bromera, 2002)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb els cavalls

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

eguinarhipologia