Definició
Lloc on rompen les onades; l’ona quan romp.
No t’acostis al rompent, que la mar està molt agitada.
al rompent de l’alba loc adv A trenc d’alba.
Etimologia
De rompre, del llatí rumpere, mateix significat. Més mots de la mateixa família són corrompre, derrota, ruta, rutina, ruptura, abrupte i interrupció.
Usos
Et dic amb lluna i silenci
Meritxell Cucurella-Jorba, «Al rompent de l’ona», dins Verticalitat i delinqüència (Juneda: Fonoll, 2021), pàg. 18
el misteri del cos quan
es casa amb el cos altre.
El misteri de l’instant
en què neix i mor
el rompent. El rompent
salvatge.«Ara, doncs, feu-me cas i obeïu-me en tot el que us diga.
Homer, L’Odissea, versió de Joan F. Mira (Barcelona: Proa, 2011)
Va, colpegeu ben fort amb els rems el rompent de les ones
fondes, ben asseguts als escàlems. Que Zeus ens atorgue
que ens escapem d’aquesta amenaça mortal, i salvar-nos.
Tu, pilot, intenta ficar-te les ordres que et done
ben dins del cap, perquè portes el rem timoner de la còncava
nau, i mantín-la allunyada del fum i d’on trenquen les ones,
vés ben alerta a l’escull, no siga que sense adonar-te’n
ens precipites allà i ens provoques una altra desgràcia».
Vaig dir això, i a l’instant obeïren les meues paraules.
Tema de la setmana
Gerundis que esdevenen noms