Això pel que fa a l’esquerra, car els partits del centre i de la dreta eren tan nombrosos, actius i agitats com els altres. Tothom tenia la sensació que alguna cosa fenomenal passaria a Espanya, una cosa semblant a un diluvi universal en què, en lloc d’un simple xàfec d’aigua, plourien arquebisbes, pianos de cua i ases podrits. Un pagès del rodal de Figueres va trobar la frase que resumia exactament la condició anàrquica del país: «Si la política continua d’aquesta manera, arribarem a l’extrem que, encara que Jesús en persona baixés a la terra amb un rellotge a la mà, no ens podria dir quina hora és».

Salvador Dalí, La vida secreta de Salvador Dalí (Barcelona: Destino, 2003 [1942]), pàg. 773

A força de plantar cara a les pedres, atrevit i sense por, vaig guanyar una injusta fama de valent entre els amics i els enemics. Era injusta perquè és valent aquell qui arrisca allò que estima perdre. A mi no em preocupava perdre la vida: la sabia curta i la vivia amb intensitat, sabedor, però, que fins que no m’allunyara del meu rodal la mort no em demanaria comptes.

Toni Cucarella, «Carrer de les ànimes» (El Tendur, núm. 4, 2002)