En Majeed s’ha convertit en un Robinson que ha arribat a un magatzem que és una altra mena d’illa deserta i que el converteix en el pitjor dels robinsons possibles potser, algú que ha arribat al port i que no en pot sortir, tota la vida al moll, en Majeed, tan a prop d’Algèria com d’Espanya. Algú diria que és un Robinson, però aquí no hi ha teoria, ni tragèdia grega ni discurs postmodern sobre els llocs i els desplaçaments.

Francesc Serés, La pell de la frontera (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 165

[12 de febrer de 1939]  El 9 em veia capaç d’arribar a Marsella a peu; avui estic debilitadíssim: no he menjat res en tot el dia; només he begut aigua, molta aigua. Quan es pongui el sol hauré d’anar a una masia pròxima a… captar. Perquè exactament és això, captar. Voldria prendre’m les coses amb humor, però no sempre ho aconsegueixo. Què deuen fer a casa? Com deuen preocupar-se per mi! I la guerra, què faran a València? Quatre dies sense parlar amb ningú; ni que fos un robinson! (Essent un noiet, fa quatre dies com qui diu, ho somniava, de ser un robinson; fet i fet, hauria d’estar-hi més entrenat…)

Edmon Vallès, Dietari de guerra (1938-1939) (Barcelona: Edicions 62, 1980)