Definició
Etimologia
De ribell, variant, per dissimilació, de llibrell, forma més antiga de gibrell, d’origen incert, possiblement del llatí labrellum, diminutiu de labrum, ‘pica, banyera, trull’, potser a través d’un mossàrab librel.
Usos
El majordom em mostrà un botó, que vaig comprendre que era un timbre elèctric, i em digué que si sonava una vegada acudiria el valet i si dues la femme de chambre. Vaig reparar, que, al lavabo, no hi havia pitxer per aigua i li ho vaig indicar. Aleshores el majordom somrigué, s’acostà a la ribella i obrí el que ells en diuen un robinet: l’aigua sortí en abundància.
Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines (Barcelona: Edicions 62, 1980 [1961]), pàg. 141Vénc de posar una ribella amb aigua a una parella de perdius que crien dins sa tanca des claper. No sóc caçador, però com que per jo tot és Literatura, he materialitzat aquell vers de Borges: «El amor que no espera ser amado».
Ponç Pons, El rastre blau de les formigues (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 177
Tema de la setmana
Recipients
A Pedreguer sempre he dit i he sentit dir “llibrell”.
Pels dos passatges que heu posat, és possible que aquesta paraula s’usi només a Mallorca?
Llibrell i gaveta, recipients mobils. Pica i pila recipients fixes.
A Elna en diem una GRESALA (vegeu l’entrada GREALA del DCVB).