Definició
Ratlla o línia (a les Balears).
Hi ha tres retxes esborrades i no es pot desxifrar el sentit del paràgraf.
Passar de sa retxa. Fer retxes dins s’aigo. Fer retxa, o Fer molta retxa o Fer sa retxa amunt: fer gran paper, tenir gran prestigi, prosperar molt.
Usos
Sempre pendents de les paraules, enganxats a la Literatura amb un quadern i una ploma, com una obsessió. ¿I tot per què? ¿Per sortir en un llibre de text, per figurar en vuit retxes en una enciclopèdia, per donar nom a un carrer o tenir una estàtua en una plaça plena de coloms?
Ponç Pons, El rastre blau de les formigues (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 73Incomunicats com estàvem per via directa [amb Menorca], els primers mesos havíem de recórrer a una correspondència a través de la Creu Roja, que tenia organitzat, des de Ginebra, un servei de correus —controlats i molt magres— entre la zona republicana i la «nacional». Les cartes quedaven reduïdes a un imprès que contenia el nom i l’adreça del remitent i del destinatari i un petit espai en blanc on es podia escriure fins a set o vuit retxes de notícies familiars.
Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 46
Tema de la setmana
Mots acabats en txa
Dins el paitsage de “les Orgues” al NNW d’Illa de Tet, hi ha un lloc que es diu “Retge o Retxa”. Fàcil de veure: passat el cap del pont sobre el riu Tet. També es diu els Terrers. La meva mare, la Lucie Mulceu hi ten una vinya amb oliveres. El Geoportail escriu “La Reixa”
Algú em pot esbrinar aquestes diferencies et com es passa de Retge a Reixa.
Retxa és la forma més antiga de Reixa.
A l’Alta Ribagorça es fa servir “retxa” amb el sentit de “recta”:
– caminava ben retxa
– una paret ben retxa
I també té el seu corresponent masculí “retxo” amb el sentit de “recte”:
– un camí ben retxo
– retxo, retxo, no hi anava …
Es considera “reixa” com a castellanisme, però potser no ho és pas car hi ha l’occità “ratja, retja f.”, arrel (d’arbre) {llat. radica}, “reja”, rastell, “rejat”, graella; cleda, “riejat” n. (en)reixat, engraellat. V. https://locongres.org/oc/aplicacions/dicodoc-oc/dicodoc-recerca?option=com_dicodoc&view=search&Itemid=168&type=oc-fr&dic%5B%5D=RBVDOF&dic%5B%5D=LAUSOF&dic%5B%5D=GRANOF&dic%5B%5D=PNSTOF&dic%5B%5D=PROVOF&dic%5B%5D=LAGAOF&q=cledat&q2=&submit=Cercar
*reixa / grada / graellat / ferros / ferro forjat | cancell Val., Tarr., Termcat (engraellat o barrera que tanca l’entrada a una capella o una altra encinta) | grada de ferro (de porta de castell) | rastell (porta caladissa de fusta o de ferro que s’alça o s’abaixa sobre el portal d’una construcció fortificada, fortalesa o castell per a donar pas o impedir-lo) | graella (d’una finestreta) | grada (de parlador) | enfilat (de filferro per a tapar una finestra o altra obertura) | tanca (porta amb barreres) | barrada. *Entre (les) reixes: darrere-rere els barrons, els ferros, a la garjola, a l’ombra, a la casa fosca, desat, dins clau, dins cobil·lis: en presó, dins la presó
*reixada / finestra amb enfilat
*reixat, *enreixat / graellat / engraellat / engraellada (aplec de barres paral·leles i separades per espais buits) | cleda (barrera de bastons o llistons per a tancar el portal d’un corral o d’una pleta) | gelosia (de llistons posat a una finestra o altra obertura, de darrere el qual hom pot veure sense ser vist)
*reixeta / finestrella-finestreta (en)graellada) / graseta Bal. (finestró guarnit de graellada prima de fusta o de metall, esp. de confessionaris i portes de les cases senyorials) | morralló (d’eixauc o embocadura, de banyera)
*reixilla / V. *Reixeta | malla | saranda (tela metàl·lica espessa, de la que no deixa passar les mosques)
rejectar ant. rebutjar, repel·lir (DIEC: Regitar: gitar de nou. Dejectar: rebaixar moralment)
*rejilla V. *Reixilla