Tot plegat li ha donat una visió de la mort peculiar: té amb ella una relació amistosa. Tan amistosa, que es passa un any cantant pertot arreu totes les parts del Rèquiem de Mozart que assajo al cotxe, i arriba fins i tot a aprendre’s les parts solistes. Una cosa que mai no havia fet i que sempre havia volgut fer, és cantar en un cor. No crec que pugui resistir gaire temps l’exigència de temps i disponibilitat del cor on m’he posat, és un grup quasi professional al qual he accedit a través d’uns amics. Però en qualsevol cas, durant tot l’any viatgem al cotxe cantant rèquiem amunt i avall. Ella, a qui sempre ha agradat la música, l’ha memoritzat amb més facilitat que jo.

Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg 207