Definició
Soroll; soroll confús com el que s’alça d’una multitud, d’una tempesta, del mar, etc.
Vam sentir una remor de crits i planys.
La remor del vent entre les fulles. Les remors de la selva.
Etimologia
Usos
Vaig aturar-me a escoltar la remor del riu que em barrava el pas. Jo no veia l’aigua, però en percebia la frescor, el perfum que aspirava fins a sentir-me’n amarat. La remor, monòtona, apaivagava els meus nervis malalts. L’obscuritat per moments s’intensificava. S’aixecà una mica de vent, i a la remor del riu s’ajuntà la de les fulles.
Mercè Rodoreda, «En una nit obscura», dins Semblava de seda i altres contes (1978)Sentí de sobte l’estrèpit d’un tro i el repiqueteig de les grosses gotes d’aigua contra els vidres de les finestres invisibles: a fora queia una bona tempesta. Però tot d’una, a la remor de la tempesta s’hi sobreposà un so melancònic, llangorós, com el plany d’algú molt desgraciat: un acordió.
Sebastià Alzamora, Sara i Jeremies (Barcelona: Labutxaca, 2010), pàg. 236
Tema de la setmana
«La soledat i el silenci són dos estats estranys, mal vistos per una societat que necessita soroll per sentir-se viva», va escriure Rosa Cullell: potser per això tenim tants mots per designar sorolls i tan pocs per expressar el silenci. Potser més que necessitar soroll el que necessitem són mots per referir-nos-hi: aquesta setmana en veurem uns quants.