Definició
1 adj Que és emprat com a remei.
L’ortiga és una herba remeiera amb nombroses aplicacions medicinals i culinà ries.
2 m i f Persona que coneix remeis i es dedica a donar-los sense ésser metge.
El pastor era un remeier que tenia fama d’haver fet guaricions extraordinà ries.
Etimologia
De remei, del llatà remedium, mateix significat, derivat de mederi, ‘cuidar’. Més mots de la mateixa famÃlia són metge, metzina, medicinal i meditar.
Usos
Normalment, un bon remeier és també cap de caps en plantes medicinals. La tradició diu que per tal d’afrontar les malalties i infeccions que comporta la tardor i l’hivern, cal preparar la bossa de les vint (o vint-i-cinc) plantes. Els bons remeiers, fins i tot els casolans, saben que les herbes s’han de collir en primavera, en especial al maig, quan més verdes i florides estan. Després cal assecar-les i guardar-les en el saquet o cabàs corresponent, en un lloc eixut però ventilat.
Francesc Gisbert, Mà gia per a un poble. Guia de creences i criatures mà giques i populars (Picanya: Bullent, 2008), pà g. 190L’hospital de la Santa Creu no admetia leprosos. Se’ls enviava en un casalot mig enrunat del Garraf, on vivien i es podrien pel seu compte. Però Gabriel de Montcada, que no es resignava del tot a abandonar els seus experiments amb herbes remeieres, tenia en una cambra apartada, amb la complicitat de dues monges, un cas terminal de lepra dels més terribles, la Gaireta Pou, destinada a servir de conillet d’Ãndies per a experiments amb noves plantes i infusions curatives.
David Cirici, El baró i la leprosa (Barcelona: Empúries, 1999), pà g. 13
Tema de la setmana
Aquests dies sovintegen les fires d’herbes remeieres i altres productes naturals, començant per la de sant Ponç, que és dissabte vinent. Veurem paraules relacionades amb aquestes fires i alguns dels productes que hi podem trobar.
