Definició
Cafè al qual s’afegeix una mica de licor: conyac, rom, anís, etc.
Etimologia
De rebentar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar repentare, ‘sortir enfora, impetuosament, de cop i volta’, derivat del llatí repente, ‘de sobte’.
Usos
Una alternativa viable a totes aquestes complicacions, senzilla i tradicional, és el rebentat. Ja ho diu la paraula: el licor rebenta el cafè, en mata el gust. I fora maldecaps (la bruixa i molts dels seus sequaços, que casualment no en prenen, n’hi diuen cigaló. Ho fan perquè sona més dolç, més nostrat i tot, però en realitat és una traducció literal de l’original castellà, que per cert ve de la llengua inca: carajillo diminutiu de carajo, cigaló de cigala). És una alternativa molt practicada a partir de determinades edats i en determinats ambients, com per exemple allà on em trobava aleshores.
Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Empúries, 2007), pàg. 140
Tema de la setmana
Mots pescats d’Aigua bruta, de Pau Vidal