Hi ha l’home pràctic que tant s’improvisa un quinqué amb un pot de llet condensada i una veta d’espardenya com un colador per al cafè amb un mitjó o una trampa per caçar conills amb fil de telèfon pispat a la secció de transmissions. Hi ha el cuiner aficionat i el que li agrada tallar els cabells i el que toca l’harmònica als vespres i el que fa una estona de gimnàstica cada matí.

Miquel Siguan, La guerra als vint anys (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 31

Un dels assidus de l’orfeó era en Fluvià, un entusiasta de l’autor de la Tetralogia. Va ésser ell qui em va introduir en l’univers wagnerià. Em portava les partitures de Lohengrin, de Parsifal, de Tristany, i asseguts en una taula, sota la llum d’un quinqué, les llegíem tots dos alhora, engrescats, bocabadats.

Converses amb Pau Casals (records i opinions d’un músic), a cura de Josep M. Corredor (Barcelona: Selecta, 1967), pàg. 45