No em fa res que em diguin cul d’olla, perquè ho sóc. No he destacat mai en res i ser un qualsevol té més avantatges que inconvenients. No m’agrada cridar l’atenció, al revés, procuro passar desapercebut. És el meu caràcter, no hi puc fer més. Massa m’ha fet patir fer-me notar perquè porto un nom i uns cognoms que Déu n’hi do. Suposo que allà dins em vaig acostumar a fer-me invisible, que és una bona estratègia perquè et deixin tranquil. Allà dins, quan algú t’agafava mania ja havies begut oli. Més valia estar bé amb tothom i fer la viu-viu. El meu lema ha estat sempre callar. Qui molt xerra, molt s’erra. Si no destaques en res, fas el que et dóna la gana i ningú no s’hi fixa.

L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011), pàg. 206