Definició
Nom amb què era conegut popularment el cotxe Renault 4 o 4L, produït entre els anys 1961 i 1992.
Els meus pares van anar de lluna de mel a París amb un quatre llaunes.
Etimologia de llauna
Probablement del llatí lamina, ‘placa, làmina’, canviat en labina per dissimilació de nasals, amb possible influx d’un preromà afí al cèltic lágina, ‘fulla de metall’.
Usos
—Ja es veia que Sindo acabaria malament.
Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós (Barcelona: Proa, 2016)
—Per què? Sindo no és millor ni pitjor que qualsevol de nosaltres.
—De què treballava? D’on va treure els quartos per fer-se la casa nova i posar-s’hi calefacció?
—Calefacció! Qui en pogués tenir, ara que ja tenim l’hivern a sobre!
—Calefacció i tot l’empostissat nou, banyera, un tocadiscos estereofònic, una màquina de rentar i una màquina de fer cine, que no sé per què la volia, Sindo.
—Si jo tingués quartos, també em compraria tot això. I un quatre llaunes si pogués, per anar a Sort i a la Pobla sense demanar favors a ningú.
—Però tu no mataries per poder-te comprar un cotxe.S’ha acabat l’èxit de Dallas o Falcon Crest. Els despatxos fastuosos, les piscines ovalades, els cotxes esportius i la gent dolentíssima. Ara ens arriba la pobresa de Sud-amèrica per la via del sentiment. Els despatxos dels policies, jutges i metges són atrotinadíssims, el cotxe de més luxe és un quatre llaunes, les cambres tenen les parets empaperades amb flors japoneses, el luxe és ple de clivelles, tot hi fa remor, les petjades, les capses de cartró, els papers de diari. La nostra solidaritat amb aquests països comença a l’hora del cafè. És baratíssim plorar amb els veneçolans o els caribenys.
Montserrat Roig, Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 2018 [1992])
Tema de la setmana
Números seguits de noms
Evidentment, els valencians i alguns altres catalanoparlants, diem llandes.
Fins l’arribada de TV3 als 80, ni sabia què és una llauna, i trobe que encara ara, si dic “llanda” al Principat continuaran sense saber què és i sense saber que també hi és estàndard i normatiu, per bé que mal definit, ja que llanda és geosinònim de llauna, sense més. Ex. Un cresolet de llanda. Dus dos llandetes de tonyina en oli.
Personalment, ja que he esmentat el DIEC2 i amb vistes al futur DIEC3, no m’agraden les marques de localització d’un mot en un diccionari normatiu (ja tenim el DCVB i l’ALDE), em pareix que per al 90% dels usuaris es convertirien en marques estigmatitzadores, d’acord amb fílies, fòbies i endodiglòssies diverses. Ja és prou fotut que unes entrades remeten a d’altres i les facen “més” estàndards que altres, que resten arraconades.