Definició
Titella compost d’un cap i d’uns braços enganxats al vestit, dins el qual el titellaire fica la mà per fer-lo bellugar. És anomenat també titella de guant. En plural, representació de putxinel·lis. A la rambla fan putxinel·lis.
Etimologia
De l’italià pulcinelle, plural de pulcinella, personatge de la Comèdia Napolitana, derivat de pulcino, del llatà pullicēnus ‘pollet’, derivat de pullus ‘menut d’un animal; pollet’.
Usos
A Praga vaig viure deu anys seguits al carrer Na Slupi, que, traduït al català , vol dir carrer dels Titelles. Jo no sé si el nom l’hi van donar pel teatre de putxinel·lis que hi havia davant de casa o si fou el carrer el que donà la idea d’obrir-hi un modest tinglado per a la canalla, que, per cert, era sempre ple de gom a gom.
Teresa Pà mies, Gent del meu exili (1975)Som protagonistes que anem donant vida a una realitat interna, nascuda d’una realitat externa o d’una il·lusió. Les teues titelles són diferents, no viuen més que quan tu vols fer-les viure, els teus putxinel·lis no senten si els acarones o si els punxes.
Ferran Cremades i Arlandis, Coll de serps (1978)
