Definició
1 Treure aigua d’un pou.
Per a beure hem de pouar l’aigua.
2 Figuradament, extreure idees, inspirar-se.
Pouà molts elements del seu darrer llibre en l’obra d’Elias Canetti.
També: poar. La seva obra poa dels clàssics (o bé en els clàssics).
Etimologia
De pou, del llatí puteus, mateix significat.
Usos
Si haguéssim de fer una classificació dels autors més saquejats (perdó, citats) a casa nostra, Josep Pla seria el número u, el líder. Darrere l’autor d’El quadern gris desfilen figures internacionals com ara Montaigne, Chesterton, Nietzsche i Shakespeare. Curiosament, uns clàssics de la citació que alhora van ser uns grans citadors dels clàssics, els savis antics avui menys utilitzats, per bé que Plató, Ciceró o Sèneca aguanten prou bé. Per acabar, en el costum de la reproducció de la frase cèlebre tenim consolidades les referències cinematogràfiques i, temps al temps, Twitter esdevindrà una deu inexhaurible on anar a pouar.
Carles Ribera, «Citant Lichtenberg» (Presència, 13 de gener del 2013)T’he pouat, alegria, lentament,
Vicent Andrés Estellés, L’inventari clement (1966)
t’he pouat dia a dia amb un didal;
amb un didal i amb un fil de cosir
he anat pouant-te, des del fons més fons
de mi mateix. Ets una aigua amargosa,
ets l’aigua d’un aljub —la meua infància.
Tema de la setmana
Verbs usats sobretot en sentit figurat
El cognom de l’Alèxia (amb accent) Putellas prové del mateix origen etimològic.
A l’Alt Urgell es diu “puar” per comoditat fonètica.
Al Pla d’Urgell hi ha un municipi que es diu Poal.
Efectivament, poal (https://rodamots.cat/poal/) ve del llatí puteālis ‘relatiu a un pou’.