—El que ens interessa, de moment, és conèixer la posició d’un gran professional de futbol, l’esport més popular, davant del moviment intel·lectual català.
   —La meva posició, en aquest cas, és d’una absoluta simpatia, està clar. Ara, que l’art i la literatura m’interessen, si fa no fa, com a la majoria de la gent que passa pel carrer i seu a les terrasses dels cafès.
   —Ui, ui, que en saps de fugir d’estudi! Ja veuràs, concretarem més: creus que l’esport perjudica la cultura?
   El nostre amic es posa les mans al cap.
   —Mare de Déu, no me l’han feta poques vegades aquesta pregunta! A mi i a tots els esportius una mica assenyalats. Però, naturalment, sempre contestem el mateix: que no, que no la perjudica.
   —Perfectament; ja ens ho esperàvem. Ara una altra pregunta: creus que la cultura perjudica l’esport?
   Samitier es posa a riure, sense dissimular.
   —Home, això ja és més original, però una cosa no té res a veure amb l’altra. És com si em fessis dir què m’agrada més: la xocolata desfeta o anar en tramvia.

Josep M. Planes i Martí, «Una conversa important amb el senyor Samitier» (Mirador, 21 de febrer del 1929)