Ja han vist que l’aparell públic ha esgarrapat tant de poder com ha pogut, que controla l’educació —el viver dels futurs mesells— i que amb l’excusa que volia transformar la societat mediterrània en una societat disciplinada com les del centre i el nord d’Europa, ha creat una societat passiva, poruga, certament gandula i sense força de voluntat ni nervi. No és la millor societat per encarar un món internacionalitzat que, si no li donem una resposta adequada, continuarà trucant a la nostra porta fins que ens l’esbotzi.

Xavier Roig, La dictadura de la incompetència (Barcelona: La Campana, 2008), pàg. 138-139

Instal·lat en un fràgil equilibri,
recelós i poruc, desfaig propòsits
i capcot m’arrenglero amb els vençuts.
Algun recurs hi deu haver per tal
de descriure l’absència de l’absència
i passar comptes amb els déus i els homes.
Ara només converso amb mi mateix
i em recordo de quan, fa seixanta anys,
jugàvem a l’acuit i jo parava.

Miquel Martí i Pol, «Atzucac», dins Després de tot (Barcelona: Proa, 2002)