Definició
Que fàcilment agafa por.
La llebre és un animal poruc.
Quina germaneta més poruga que tens! S’espanta de no res.
Etimologia
De por, del llatí pavor, -oris, mateix significat, en català antic paor, derivat del llatí pavere, ‘tremolar’, amb el sufix -uc, actualment de poc rendiment (benastruc, malastruc, feixuc, xaruc).
Usos
Ja han vist que l’aparell públic ha esgarrapat tant de poder com ha pogut, que controla l’educació —el viver dels futurs mesells— i que amb l’excusa que volia transformar la societat mediterrània en una societat disciplinada com les del centre i el nord d’Europa, ha creat una societat passiva, poruga, certament gandula i sense força de voluntat ni nervi. No és la millor societat per encarar un món internacionalitzat que, si no li donem una resposta adequada, continuarà trucant a la nostra porta fins que ens l’esbotzi.
Xavier Roig, La dictadura de la incompetència (Barcelona: La Campana, 2008), pàg. 138-139Instal·lat en un fràgil equilibri,
Miquel Martí i Pol, «Atzucac», dins Després de tot (Barcelona: Proa, 2002)
recelós i poruc, desfaig propòsits
i capcot m’arrenglero amb els vençuts.
Algun recurs hi deu haver per tal
de descriure l’absència de l’absència
i passar comptes amb els déus i els homes.
Ara només converso amb mi mateix
i em recordo de quan, fa seixanta anys,
jugàvem a l’acuit i jo parava.
Tema de la setmana
«La por és útil per a crear cultura», diu Joan F. Mira. Com a mínim aquests dies ens serà útil per trobar cinc mots o expressions que hi tenen relació.