Definició
Dret que hom paga per a passar un pont.
Etimologia
De pont, del llatí pons, pŏntis, mateix significat.
Usos
És una vergonya lo que passa amb aqueixa carretera; ella pinta ferestament les ignomínies de la nostra administració pública. Es un escàndol que la conca o ribera pallaresa, tan llargaruda com magnífica i esplèndida, haja de seguir anys i més anys sense carretera. Es un escàndol que hi hagen gastades tantes de mílies i que no hi puguen passar carruatges.
Antoni M. Alcover, Dietari de l’excursió filològica 1906 (Barcelona: Proa, 2006), pàg. 122
A la fi s’acaba aquell freu; el panorama s’eixampla una micoia, passam per un pont de fusta el riu i hem de pagar el pontatge per les bísties que mos duen, i entram, entre les vuit i les nou, a Llavorsí, una vileta asseguda a un coster, dins un panorama grandiós, encantador.Per passar el pont dels Carros [que creuava el Llobregat al Prat per anar a Barcelona], tothom pagava un peatge, el «pontatge». En una «Tarifa de pasage por el Puente de Hierro frente al Prat de Llobregat» de 1872 es recull des del que s’havia de pagar per passar a peu (3 cèntims) fins al preu d’un carruatge de quatre rodes amb quatre cavalleries i conductor (100 cèntims); entremig, totes les combinacions possibles de rodes i cavalleries.
Joan Puigmalet, Trons a Remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat (2010)
Tema de la setmana
El mot d’avui és un suggeriment d’Esteve Pujol i Pons, del Masnou (Maresme) (1941-2021), que també ens recordava altres mots semblants com ara portalatge (‘dret de portes, que es pagava per entrar en una ciutat o vila emmurallada’), portatge (‘dret que hom pagava per passar per certs llocs’) o barcatge (‘dret que hom paga per passar pel riu amb una barca).