Si ens hi fixem, en català hi ha un munt d’expressions referides al diable, començant pels ponts del diable. Els ponts del diable més coneguts són els de Tarragona i Martorell, però en podeu trobar d’altres per tot el país. La llegenda explica que s’anomenen així perquè va ser el mateix diable qui els va construir. Diuen que el pont del diable de Martorell havia de ser alçat molt de pressa i l’arquitecte —o el batlle, no queda clar—, desesperat, es va encomanar al diable. Aquest es va presentar de seguida i li va dir que el faria en una sola nit, però que es quedaria l’ànima del primer ésser viu que passés pel pont. L’arquitecte hi va accedir, i l’endemà de bon matí hi va fer passar un gat —o un porc, tampoc no queda clar. I el dimoni se’n va haver d’anar amb la cua entre cames i l’ànima del gat.

amb Roger de Gràcia (Badalona: Ara Llibres, 2007), pàg. 82